Us deixem amb un article interessant aparegut a La Vanguardia el dia 5 d’abril del 2010 que tracta sobre les capacitats dels nens nascuts als egle XXI, com afecta al seu desenvolupament la sobrestimulació i com això pot complementar-se amb nous mètodes educatius basats en investigacions psicològiques.

Entrevista a Xavier Ala Aguilar, soci fundador de l’Associació per la Lliure Educació (ALE)
“Els nens educats a casa són més flexibles i sociables”
Entrevistat per IMA SANCHÍS – 15.09.2008  – La Vanguardia

Tinc 45 anys. Vaig néixer i visc a Barcelona. Separat, amb parella i tres fills de 19, 16 i 12 anys que s’han educat a casa. Llicenciat en Filologia Catalana, treball com a professor de secundària. La meva política és que si als nens se’ls deixa, aprenen. Escora cap al budisme

Un professor que educa els seus fills a casa?

Volia viure la vida amb els meus fills, això de veure’ls només de vuit a nou del vespre em semblava trist.

Què més?

Sabia que per necessitat el sistema educatiu i els currículums escolars són rígids i inflexibles, que l’ideal és l’atenció individualitzada i que en general s’ha perdut la vocació de mestre.

…

Què passa llavors? Una lluita entre els alumnes i els professionals de l’ensenyament. Però tot depèn del que vulguis aconseguir: si vols persones amb criteri propi, l’escola no serveix per a això, però sí per fer persones emmotllar socialment.

Difícil elecció.

L’educació en família implica assumir l’educació, la formació i la instrucció dels teus fills; es tracta d’una educació flexible, lluny d’horaris rígids, dels canvis bruscos de matèria i de la uniformitat escolar. I hi ha moltes maneres de fer-ho.

Compti.

Hi ha famílies que segueixen un sistema molt acadèmic, fent hores a casa d’matèria de currículum que combinen amb activitats fora de casa, i altres que segueixen el que als Estats Units es diu el unschooling, que consisteix a aprendre i viure sense els límits que imposa l’estructura escolar, que no és més que el reflex de la societat.

En què es tradueix?

És no viure d’acord amb una vida que imposa un horari, treballar en una cosa que no t’agrada per poder guanyar uns diners que, sovint, es gasta en coses supèrflues. Un nen que s’educa a casa té més possibilitats d’anar triant el que vol fer.

Què diu la llei?

Al Regne Unit l’educació en família està acceptada i regulada, a Espanya no està reconeguda, hi ha un buit legal. Si pots demostrar que t’estàs ocupant de l’educació dels vostres fills, això no és absentisme i, davant d’això, l’Administració no té resposta.
Llegeix + »